4 de desembre de 2012

Anita Silvey ressenya 'El llibre de l'ós'

The moment readers open “The Bear in the Book,” they return to what feels more like the familiar world of American storytelling, in a book first published in the United States — even though both author and illustrator live in France. In American picture books, the art of sharing the space between author and illustrator is highly valued, and Kate Banks and Georg Hallensleben have concocted here a charming pas de deux about a boy and his mother for young children.

The book centers on an intimate ­mother-and-child moment, like a Mary Cassatt painting, as they savor a bedtime story about a bear. As the boy turns the pages, he strokes the pictures, urging the bear to sleep. Banks describes the bear’s journey in lilting prose: “ ‘Winter settled like a big hush,’ read the boy’s mother. ‘And the big black bear slept.’ ” Finally, the boy himself goes to sleep, with a copy of “The Bear in the Book” on his bed. Hallensleben creates characters, landscapes and interior scenes with equal skill. In “The Bear in the Book,” readers are in the hands of two masters — Banks with her well-chosen words and Hallensleben with his lush, color-saturated paintings. 

11 d’octubre de 2012

'El llibre de l'ós', de Kate Banks i Georg Hallensleben


Ben aviat trobareu a les llibreries El llibre de l'ós, amb text de Kate Banks i il·lustracions de Georg Hallensleben. Jo n'he fet la versió en català (aprofito per donar les gràcies a l'Anna). Aquí podeu llegir la presentació que en fa l'editorial Joventut.

26 de setembre de 2012

Miquel Desclot, sobre traducció

Què et va portar a la traducció?
La primera vegada que recordo que conscientment em vaig posar a traduir un poema va ser quan anava als jesuïtes del carrer de Casp, tot fent el batxillerat superior. Al llibre de lectura de francès hi havia un poema de Prévert, «Pour faire le portrait d’un oiseau». M’agradava molt, però a casa ningú no sabia francès. No el podia compartir. El vaig traduir, per mirar de provocar en els de casa el mateix efecte que havia tingut en mi. I, durant la mateixa època, vaig descobrir la traducció literària amb L’Odissea d’en Riba. Allò va ser una revelació. L’Alfred Badia ens la feia llegir en veu alta, i ens ho passàvem molt bé. Així vaig descobrir que la traducció era també literatura, que no la podia fer qualsevol. I sempre em va quedar aquest gust per provar de traduir. En aquell moment vaig traduir poca cosa, però amb els anys hi vaig agafar molt gust. En èpoques que no no acabava de saber com escriure les meves coses, feia sortir la necessitat de grapejar paraules per aquesta altra banda. Al cap dels anys he traduït milers de versos.

En quina mesura són diferents la traducció de poesia i la de prosa?
És una qüestió de grau. El llenguatge poètic del novel·lista és menys tensat que el del poeta, i això també passa en la traducció. Traduir poesia et demana una concentració de treball diferent de la de prosa. És clar que depèn de la prosa que sigui. Si et poses a traduir Joyce o un altre foll d’aquests tindràs una bona feinada! Per a mi, va ser més fàcil traduir el Bartleby de Melville o la Moll Flanders de Defoe que no fer-ho amb Petrarca o Shakespeare. Però, malgrat tot, la manera de traduir és la mateixa. Sempre cal pensar: aquest autor, què em demana? No t’has d’imposar mai damunt l’autor. Et cal ser prou flexible per deixar que mani l’altre.
  • D'aquesta entrevista a Núvol, on també hi ha suc, per exemple, al respecte de la crisi laboral i editorial

27 de juliol de 2012

Hug of war (La guerra d'abracells), de Shel Silverstein

Una altra versió ben lliure de Shel Silverstein, ara més a prop de la recreació que de la traducció pròpiament dita: 
 
LA GUERRA D’ABRACELLS

No m’agrada la guerra de vaixells,
més m’estimo la guerra d’abracells:
ningú se’n va a pic
a cops de canó,
ans fas nous amics
a cops de petó,
moixaina i somrís.
—I guanyar? Qui guanyarà?
—Tothom qui hi vulgui jugar!

*

HUG OF WAR

I will not play at tug o’ war.
I’d rather play at hug o’ war,
Where everyone hugs
Instead of tugs,
Where everyone giggles
And rolls on the rug,
Where everyone kisses,
And everyone grins,
And everyone cuddles,
And everyone wins.

14 de juliol de 2012

Difícil d'acontentar, de Shel Silverstein

DIFÍCIL D’ACONTENTAR
(Per llegir de cap a peus sense respirar)
La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE
(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

Lectura del poema i la meva versió per part d'alumnes de l'Aula d'acollida de Llagostera:
 

15 de juny de 2012

Coses que passen (1)

.
Només a mi se m'acut desar el diccionari de paper llançant-lo al capdamunt de la pila de noses: ara, per rescatar-lo, m'he hagut d'enfilar a màxims històrics.
.
.